Visió Auditiva
Caja de Madera
Hace ya unos pocos años
que la escuché por vez primera,
contada por mi abuela,
por las viejas fotografías mostrada;
tras aquellos ojos sepia la historia imaginé,
una sonrisa, un adiós, oscuro infierno y un abrazo.
El padre chaleco rojo, su padre,
en tren tuvo que partir,
la madre corrió tras el tiempo que perdía,
por primera vez cruzaron el puente,
ese puente, ese puente,
catorce años ese puente;
una alarmante nota llegó de las que
al alba o en la cuneta acaban.
Una llamada tranquilizó el ambiente, fin del proceso,
cautivos y desarmados los enemigos vencieron;
jugando en el patio por sorpresa lo volvió a ver,
su abrazo roto en lágrimas
cristalizó la esperada salida.
Recuerdo que perdura
en todos siempre dentro.
Documentos o bocas ajenas
que una distorsionada imagen representan;
la heroína, el valiente,
su niña, pequeña memoria que lo cuenta.
Después de escuchar toda la historia
deseo saber más aún,
meterme en la real ficción,
actuar en su pasado, mi presente.
Hablar los tres aunque por un solo minuto fuera,
que la historia cobre vida,
un rostro, una voz, una mirada;
contar de nuevo lo que para el resto parecía olvidado.
Per la meva estimada àvia per haver compartit amb mi la meravellosa història; i també pels meus besavis, protagonistes d’aquest relat.
Berta García
Caja de Madera és el poema i tribut que faig als meus besavis. En ella explico d'una forma resumida i poètica tota la seva història de superació; quan van ficar a la presó a Emiliano en la dictadura de Franco, i com Leonor va lluitar per salvar de l'afusellament al seu marit, tot cuidant als seus tres fills. També li dedico aquest poema a la persona que em va explicar aquesta vivència, la mirada amb la qual vaig conèixer el que va passar a la meva família; la meva àvia Carmen, la filla petita del matrimoni.
Amb la seva narració i amb les poques fotografies que em va poder ensenyar vaig elaborar primer un projecte audiovisual anomenat "Parla el passat", el qual explicaré a l'apartat projectes. Més tard vaig pensar que no havia acabat d'explicar prou bé aquesta història i vaig voler retratar amb aquesta poesia tota l'essència del que van viure. Caja de Madera també és un el desig i somni de poder parlar amb ells, de poder-los veure, que amb la seva pròpia veu m'expliquessin de nou el que van viure.
